Un
cavaller molt tafaner,
visita
el meu cor quan s´hi posa el sol.
Una
tasca constant de fer
Alliberar-me
de les cadenes,
es
qüestió de força i fe.
Donar-me
petons tot melós,
es
el seu regal més preciós.
Per
a ell ,el millor del món,
Amb
ell ,el millor de la vida,
Jo
li dono el meu amor, amb tota l´alegria.
Amb
les ales de la paciència i un riure estrepitós,
el
camí que ha de fer, es sempre perillós
Ple
de roses i espines , amb un sospir dolç.
Que
cavalgui el cavaller, que cantin les seves gestes,
i
que a la fi dels seus dies,
Deu
em doni la seva fé i la seva alegria.
